Excursions i visites culturals

Monestir de Sant Llorenç de Morunys. es conserva la seva església, un edifici del segle XI amb tres naus separades per pilars i tres absis. Està coberta amb volta de canó a la nau central i amb voltes d’aresta les laterals. L’absis del sud es va enderrocar amb la finalitat d’aixecar la capella de la Mare de Déu dels Colls. El campanar és del segle XII, molt modificat. Al sud del temple es troba el claustre, obra del segle XVI, aixecat sobre un possible claustre anterior, potser més simple.
Santuari de Lord. Origen, la trobada miraculosa d’una imatge de la Verge per part d’un bou, qui va estar gratant el terra amb la pota i bramant, per tres dies consecutius, per fer descobrir al pastor una cova soterrada, on hi havia una bella imatge de Sta. Maria.
L’ermita romànica de Sant Serni, també anomenada de Santa Maria del Grau, pertany al terme municipal de Guixers i al seu llogarret de Vilamantells. S’alça en una petita cresta de la dreta del torrent de les Salines
Museu de La Vall de Lord, L’Associació Cultural Vall de Lord ha estat impusant la salvaguarda i conservació d’una col·lecció museística que és testimoni de la història de la Vall.El museu disposa en l’actualitat d’un espai d’exposicions i organitza tot tipus d’activitats culturals.
Sant Serni de La Pedra, Església romànica del segle IX amb tres absis quadrats amb volta de canó, amagats entre els afegits posteriors. La porta és de grans dovelles formant un arc de mig punt i resseguides per una pestanya amb bisell al frontís. Té un airós campanar i conserva un altar barroc.
Sant Lleïr de Casabella, Situada en una roureda entre masies, ermita romànica, és una original església amb porxo lateral i cementiri, construïda al segle XI, amb diverses modificacions posteriors. L'església és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb absis quadrat i dues capelles laterals que, en conjunt, insinuen una planta de creu llatina.
Santa Magdalena de les Tragines. Situada a la falda del Port del Comte i a poca distància del riu, en uns indrets amb vistes privilegiades. La modificació de l’absis probablement motivà un canvi en la coberta, que devia passar de cònica a l’actual. A l’interior, la nau és coberta amb una volta de canó. Exceptuant la porta, totes les modificacions daten de l’època romànica.

Excursions i visites culturals

Cardona. La situació geogràfica del castell respon a la necessitat de defensar l'accés al salí i a la visió privilegiada de les valls del Cardener	Solsona. La catedral és l'església principal del bisbat. El conjunt catedralici sobresurt no sols pel seu significat religiós, sinó pel seu interès cultural i artístic.	Salí de Cambrils. Gràcies a les surgències de fonts d’aigua salada a la zona de Cambrils, que donen nom a la Ribera Salada, es pot obtenir la sal per evaporació d'aquest líquid.

Navès - Ecomuseu de la Vall d’Ora

Es troba situat al peu dels impressionants cingles de Busa, abans d’arribar a l’església de Sant Lleïr, seguint els curs del riu Aigua d’Ora.
Dins del terme municipal de Navès i al nordest de la comarca del Solsonès, el riu Aiguadora forma una àmplia vall amb uns paratges de gran bellesa. Aquest esplèndid indret, que ha estat des de sempre lloc de pas i refugi, va créixer al llarg dels segles al voltant del magnífic i aleshores important monestir romànic (s. X) de Sant Pere de Graudescales. Segons explica la història el Comte Guifré el Pelós va ser ferit de mort en aquesta vall, i en record d’aquest fet, l’Ajuntament de Navès li dedicà un petit monument que trobarem al peu del camí. Els seus habitants dispersos en masies, i en l’altre temps mal comunicats, han mantingut intacta la imatge natural de la vall i l’esperit d’autosuficiència.
És per aquest motiu que a la Vall d’Ora es pot conèixer tota una forma de viure diferent, tot visitant la serradora i el molí de Ca l’Ambrós, els quals són activats per la força de l’aigua. A pocs metres podreu admirar el petit, però magnífic, pont romànic i l’antiga escola que acull una mostra dels estris i eines que havien sigut utilitzades per dur a terme aquestes activitats, les quals haurien quedat en l’oblit si no hagués estat per la iniciativa de restaurar aquestes instal·lacions pervingudes dels nostres avantpassats.

Navès - Sant Pere de Graudescales

Continuant pel mateix camí, a uns 3 km. S’arriba a l’església de Sant Pere de Graudescales, datada del segle XI, i considerada d’estil romànic llombard. Consta d’una nau amb transsepte, amb tres absis semicirculars. La planta de l’edifici és de creu grega. Destaca l’obertura d’una finestra en forma de creu en un dels murs de l’església. (L’església està sempre tancada, però un gran finestral a la porta us permetrà veure l’interior.
Per visites concertades a l’Ecomuseu de la Vall d’Ora, cal trucar a Cal Ambròs: 973 29 91 99 o bé a l’Oficina de turisme del Solsonès: 973 48 23 10.

Castellar de la Ribera - Escola rural

L’escola es troba en el mateix nucli de Castellar de la Ribera. És una mostra d’escola rural del temps de la postguerra. Els pupitres, els tinters, les pissarres, la taula del mestre, l’estufa de llenya, els mapes d’Espanya..., són una mostra de l’ambient que es respirava a les aules en aquell temps. Per tenir-ne un testimoni més directe, us convidem a venir, per reviure moment d’un altre època.
Al costat s’hi troba l’església parroquial de Sant Pere, amb un retaule dedicat a l’advocació d’aquest Sant. I fent una volta per la plaça es pot contemplar una magnífica panoràmica de la ribera Salada i de les muntanyes que ens envolten.
Per visites concertades a l’Escola rural de Castellar de la Ribera, cal trucar a l’oficina de Turisme del Solsonès. Tel: 973 48 23 10

Odèn - La Font Salada de Cambrils

Salines de Cambrils

Des de Solsona i seguint per la carretera C-26, a l’indret del pont de Querol s’agafa la carretera que ens portarà al santuari de Massarrubies i a Cambrils, situat al municipi d’Odèn, on podrem visitar la font salada i una antiga explotació salina de muntanya, i conèixer l’enginyós sistema d’aprofitament d’aigua dolça i de l’aigua salada. Es tracta d’un itinerari per conèixer també la geologia i les principals espècies vegetals i animals existents a la zona.
Per visites guiades a les salines de Cambrils, cal trucar al centre de Natura d’Odèn: 687 87 56 24 – 687 87 56 14

Sant Llorenç de Morunys - La Mola de Lord

Una mola de roca conglomerada de 1.180m d’alçada s’aixeca entre Vilamala i la Vall de Sant Llorenç. Des de Sant Llorenç de Morunys s’agafa la carretera de Coll de Jou i a 1’5 km a l’esquerra trobarem el rètol indicatiu. Cal seguir el camí fins el final de la pista, passant per l’església romànica de Sant Serni del Grau, s. XI-XII.
En arribar al peu de la mola, cal deixar el cotxe i continuar a peu (15 minuts). Un cop dalt trobem un gran canó que commemora les guerres carlines i el santuari de Lord, del s.XIX, tot i que els primers vestigis d’aquest santuari, però, es remunten al s.X. S´hi conserva la imatge d’una verge bruna dels s.XV-XVI.

Ardèvol - Centre geogràfic de Catalunya

Sortint de Solsona en direcció a Torà LV-3002, a uns 6 km. Es troba un indicador per continuar direcció a Su i el Santuari del Miracle. És obligada visita el conjunt del Santuari del Miracle, on visitem l’església i el majestuós altar barroc del segle XVIII. Arribant al petit poble de Su, trobarem una carretera a mà dreta que condueix al poble d’Ardèvol, on es pot pujar a la torre de defensa de forma quadrada i situada al mig del poble. Aquesta torre havia estat recoberta i engruixida exteriorment amb pedres treballades i transformada en una gran torre cilíndrica al voltant del segle XII. Molt a prop, es pot visitar el Santuari de Pinós on, a pocs metres, una rosa dels vents esculpida en pedra indica que ens trobem al centre geogràfic de Catalunya.
Des de aquest punt, situat a uns 940 m. D’altitud, es domina una magnífica panoràmica que arriba fins al Pirineu, Collsacabra i el Montseny. Seguint la carretera de Calaf, podrem arribar fins a la Molsosa i el nucli de Prades.

Olius - Sant Esteve

A uns 4 km. De la carretera de Solsona a Berga (C-26) trobem l’església de Sant Esteve d’Olius , un exemplar de romànic llombard del segle XI. El temple actual va ser consagrat, l’any 1079, pel bisbe de la Seu, Bernat Guillem, a petició del comte Ermengol i dels habitants del lloc, que havien edificat l’església des dels fonaments. Hi dedicà dos altars, un a dalt en honor de Sant Esteve i l’altre a sota, en la confessió o cripta, en honor del sant sepulcre i de Santa Maria. Consta d’una sola nau coberta amb volta de canó sostinguda per quatre arcs torals. L’abscís de semicercle manté l’amplada i l’altura de la nau, i en la seva paret de fora s’hi dibuixen arquacions segues i lecenes. El campanar, de planta quadrada, té quatre finestres en arc de mig punt. Sota seu s’obre una motllura amb espitlleres. Sota l’altar cal destacar la cripta dedicada a santa Maria formada per tres petites naus sostingudes per sis columnes, totes elles diferents, tres d’aquestes columnes podrien ser reaprofitades d’una església anterior. És la part mes elegant i original de l’església. L’accés es porta a terme per una escala central, que és obra del segle XVII. Forma un espai rectangular dividit en tres nau de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d’aresta. L’estança rep llum per tres finestres de doble esqueixada, amb notable pendent cap endins.

Olius - El cementiri

Molt a prop es pot visitar també el cementiri modernista d’Olius, fuig de l’esquema acostumat dels altres cementiris, va ser construït el 1916 que es va encomanar a l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, Era un arquitecte d’estil modernista que també havia col·laborat en la construcció de la Sagrada Família. Després de parlar-ne molt, es va decidir fer el nou cementiri en un espai de roques caigudes, voltades d’alzines. Sempre verdes, símbol de vida. Mort i vida, expressió d’un cementiri cristià. L’entrada està formada per un arc parabòlic, típicament gaudinià. Es tracta d’un curiós recinte on la gent es troba enterrada dins la roca . El cementiri d’Olius integrat en la natura i el paisatge del seu entorn, és un model d’imaginació, expressivitat, llibertat, fantasia i novetat en l’art funerari modernista. A Catalunya es poden trobar tombes o panteons modernistes, com a Cadaqués, Figueres, Lloret de Mar, etc, però com a conjunt el d’Olius és únic.
Pels horaris de visita a l’església, cal que truqueu a l’oficina de turisme del Solsonès. Tel: 973 48 23 10.

Pinell del Solsonès

Poques vegades un paisatge se’ns presenta de forma tan natural i humana a la vegada, desproveïda de qualsevol artifici. Passejar pel vast territori d’aquesta comarca del Solsonès ens regala racons de meravellosa pau i bellesa.
Si ens deixem portar pels seus camins, descobrirem restes de temps llunyans, fosses del neolític , poblats ibèrics i romans, torres de l’edat mitjana i les masies que són l’anima d’aquestes terres. I és que aquesta terra sempre ha estat acollidora. A mig camí del Pirineu, assolellada, rica en bosc i caça, amb cereals abundants i sempre custodiada per les muntanyes a l’horitzó.

Rutes senyalitzades a Pinell

Ruta de les mentides.
És un recorregut circular de mitjana dificultat de 11,6 Km. Sortim de l’església del Pinell en direcció nord, on trobarem a mà dreta un antic pou de gel. Més endavant agafarem un desviament a l’esquerra fins a la font de l’Hort de Can Soler. Continuarem pel camí de Gepils seguint un petit tram de la carretera de Madrona que ens porta a Sant Tirs.

Ruta de les Fonts.
(Variant curta) amb 1’2 km. és un itinerari circular de baixa dificultat. Parteix de la Font de Sant Climenç per baixar cap a la rasa de la Font Freda i tornar a l’origen seguint el rierol aigües amunt.
(Variant llarga) amb 6’2 km. és un itinerari circular de dificultat mitjana. Transcorre pels camps i boscos de Sant Climenç, on gaudirem de paisatges molt diferent. Travessa la finca de Coïns per després retornar a Sant Climenç pel Clot del Reguer i les Coromines i surt al poble pel camí del cementiri.

Excursions i visites culturals

	Milions d'anys. Ens introdueix al sorprenent món de la paleontologia mitjançant plafons, vitrines i escenografies on s’explica el treball dels paleontòlegs.		El conjunt paleontològic de Fumanya. es distribueix en quatre grans superfícies verticals: les antigues explotacions de carbó a cel obert.
	Mines de Cercs. Avui, a l’edifici que va ser el “Hogar del Minero, i en l’interior dels quatre cents cinquanta metres de la galeria de la mina Sant Romà, s’ha instal·lat la seu central del museu.		Mina de petroli de Riutort. Té com a tret diferencial de la resta de la mineria del Berguedà el fet que se n’extreia petroli.
	Tren del ciment - Carrilet. Es tracta d'una linia que històricament unia l'antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà.		La fàbrica de ciment Asland. Situada al paratge del Clot del Moro, en el municipi de Castellar de n’Hug, es va tancar ara fa uns trenta anys.

Excursions i visites culturals

La Fundació Privada Museu de la Moto "Mario Soler" és la culminació d'un projecte que es va iniciar durant la primera meitat del segle passat.

Museu de la Llana de Pont d’Arsèguel. Una fàbrica de llanes que ha funcionat a ple rendiment fins fa poc temps.

Museu de les trementinaires. La visita a aquest museu ens permetrà conèixer qui eren les trementinaires, quines herbes i remeis comercialitzaven i com organitzaven les seves rutes, sempre a peu, des de la vall de la Vansa i Tuixent, fins a les terres planes de l’interior i el litoral de Catalunya.

La Vansa i Fórnols

Els cinc retaules retaules gòtics

Custodiats a les esglésies del municipi de La Vansa o Fórnols configuren un conjunt gairebé únic en tot el Pirineu Català. La seva supervivència al llarg dels segles, amb totes les vicissituds que això comporta, l’han convertit en l’únic conjunt d’aquest tipus conservat a la comarca de l’Alt Urgell, preservat de destruccions, espolis i trasllats per l’estima dels veïns de la vall. En els darrers temps, un ambiciós projecte de restauració ha retornat a aquestes peces la brillantor primigènia que el temps havia esmorteït, alhora que ha permès la seva pervivència en el privilegiat entorn de la Vall de La Vansa i Tuixent.

Retaule de Sant Climent de Fórnols

Magnífica taula d’estil gòtic internacional, realitzada cap a mitjan segle XV possiblement per en Ramon Gonsalbo, un prestigiós pintor de la Seu d’Urgell que treballà intensament per l’Alt Urgell, Andorra i la Cerdanya. Destaca del conjunt la serenor i la delicada cadència dels diferents personatges sagrats que hi són representats, en contraposició amb les grotesques caricatures dels artífexs de la Crucifixió.

Retaule de Sant Martí d’Ossera

Conjunt representatiu de la anomenada escola hispanoflamenca, pròpia de la pintura gòtica realitzada a casa nostra a les acaballes del segle XV. S’hi detecten alguns paral·lelismes amb l’obra de l’anònim Mestre d’Ivorra, que treballà a les terres del Solsonès i la Segarra. La delicadesa en el tractament dels personatges i la riquesa i el virtuosisme d’entorns, atributs i indumentàries són característics en el retaule d’Ossera.

Retaules de Cornellana

L’església de Sant Pere de Cornellana acull dos retaules gòtics. El retaule de Sant Pere el podem contemplar a l’altar major. És un conjunt ja tardà, de començaments del segle XVI, d’un detallisme singular i amb presència d’alguns elements renaixentistes. L’altre retaule, el dels goigs de la Verge, es troba a una capella lateral. Fou executat a les acaballes del segle XV, segons les premises de l’escola hispanoflamenca i recull alguns detalls d’un deliciós regust popular.

Retaule de Sant Julià dels garrics

L’església romànica de Sant julià dels Garrics, situada en un paratge idíl·lic de la vall de La Vansa, presenta un retaule dedicat al Sant Titular que cobreix la conca absidial. El conjunt, executat a la segona meitat del segle XVI, es caracteritza pel seu estil marcadament popular, amb un clar predomini d’unes formes radicalment allunyades de la plàstica del segle XV, i té clars paral·lelismes amb altres retaules coetanis de l’Alt Urgell i d’Andorra.