La Vansa i Tuixent

Aquesta vall de l'Alt Urgell se situa a la solana del Cadí, prop del Pedraforca i del Port del Comte. Els principals nuclis entorn dels quals s'aglutina la població de la vall son: Josa de Cadí, Tuixent, Cornellana, Fòrnols, Adraén, Sisquer, Sorribes de La Vansa i Ossera.

Museu de les trementinaires de Tuixent

Va obrir les seves portes l'any 1.998 per conservar el record d'un ofici exercit per les dones de la vall de la Vansa i Tuixent.
L'ofici de trementinaire va esdevenir una forma de complementar l'economia domèstica de moltes famílies, a més de ser una activitat única i exclusiva de la vall de la Vansa i Tuixent.

Plaça del Cadí, 1 - 25717 Tuixent - 973370030

Activitats del museu

El museu ofereix visites guiades i organitza diverses activitats al llarg de l'any. Entre aquestes cal destacar la Festa de les Trementinaires que se celebra per la segona Pasqua.
Itineraris guiats de descoberta de les plantes aromàtiques i medicinals de la vall de La Vansa i Tuixent.
Cursos de flors i tallers sobre plantes i sobre l'elaboració de remeis per grups escolars.

Les Trementinaires

Sofia Muntaner

Darrera trementinaire en actiu

Es dedicaven a la venda ambulant d'herbes i remeis que recullien a la Vall de la Vansa i Tuixent.
Marxaven a vendre un o dos cops l'any i podien ser fora des de tan sols uns dies fins a quatre mesos.
Normalment anaven per parelles i feien bona part dels viatges a peu, carregant els seus productes.
Mantenien una relació personal i diresta amb la gent a l'hora de vendre, per això frequentaven més les zones rurals i establien vincles amb les cases on s'allotjaven, fet que afavoria tenir rutes fixes que es repetien any rere any.
Es té constància de les seves activitats des de finals del segle XIX fins la década dels seixanta del segle XX.

La trementina

Va ser el producte més demanat i, de fet, d'aquí provindria el nom amb què eren conegudes aquestes dones.
Les trementinaires elaboraven elles mateixes la trementina a partir de les materies primeres extretes de la resina del pi roig, un cop aquesta s'havia destil·lat, es a dir, la pega grega i l'essencia de trementina o aiguarràs.
Finalment, la trementina resultava de la barreja d'aquests dos productes en unes proporcions determinades a la qual s'hi afegia de vegades, "cera groga", oli d'oliva o sèu d'animal.

Usos

L'us més freqüent que es donava a la trementina era en forma de pegat aplicat sobre la zona afectada. Aqiests pegats s'utilitzaven molt contra el dolor, els cops, les torçades i altres mals.

Remeis que comercialitzaven.

Detall de l'obrador d'una casa tradicional de la vall, reproduït al museu.

Els principals remeis que comercialitzaven eren, a més de la trementina, la pega negra, l'oli d'avet i l'oli de ginebró. Pel que fa a les plantes més habituals, portaven orella d'ós, corona de rei, te de roca, salsifragi, hisop, sàlvia, millfulles, herba blava, escabiosa, sajolida, comí, genciana, etc.
A vegades, també distribuïen bolets secs. Aquests remeis estaven destinats a guarir malalties de persones i animals.

Arées de distribució

Les trementinaires van arribar gairebé arreu de la geografia catalana, però básicament tenim documentades unes àrees principals de distribució dels seus productes: Berguedà, Moianès, Osona, La Selva, Gironès, Baix i Alt Empordà, Garrotxa, Ripollès, en resum la part nord-oriental de Catalunya.
A voltes el recorregut s'allargava fins a les terres tarragonines. Seguint el curs del Llobregat s'arribava fins el Bages i el Vallès, i fins i tot es te constància de la presencia de trementinaires a la fira de Sant Ponç de Barcelona.
Es tenen informacions que també refereixen el seu pas pel Pallars, La Vall d'Aran i Andorra.