Aquesta web utiliza cookies, podeu veure la nostra  política de cookies . Si continueu navegant l'esteu acceptant.   
Política de cookies

Us aproximem al mon de l'escalada a la Vall de Lord mitjançant l'enllaç al blog escalatroncs.com, us hem fet un petit estracte, per més visiteu-lo.

ESCALATRONCS

Informació extreta del Blog ESCALATRONCS on hi trobareu ressenyes d’escalada clàssica i esportiva de més d’un llarg.

AVÍS DEL PROVINENT DEL BLOG.
Totes les vies ressenyades han estat repetides per nosaltres, no obstant al llarg del temps l’equipament i l’estat de les mateixes poden haver variat.

 

Busa

  • El regne del saviot Tranquil·litat, verticalitat i un horitzó on el verd mana i els voltors observen són reclams massa llaminers per no deixar-se caure de tant en tant per aquesta raconada. I ho fem per l’arrogant i directa Regne del Savinot, ruta que aprofita l’evident diedre-xemeneia que domina el sector.
  • Jardi botànic És impossible no deixar-se seduir per aquesta raconada del Solsonès, que converteix inevitablement l’acció de l’escalada en quelcom més que un mer exercici gimnàstic. Contemplació, concentració i franquesa és tot el que ens demana Busa per poder gaudir-la com es mereix. La Jardí Botànic endemés, ajuda amb un traçat de pura lògica, on donar la talla i escalar sense excuses.
  • Maneras de vivir Busa demana a estones escalar de puntetes, amb discreció, quan la consistència de la roca es torna inversament proporcional a la nostra determinació per gaudir d’aquest regne de colors càlids, boscos i espadats.
  • Peus Negres No gaire aprop d’enlloc Busa resta en un discret segon terme esperant pacient ser re-descoberta. El magnífic vessant sud de l’altiplà presenta una arrogant muralla, vertiginosament vertical i que poc a poc va desgranant els seus secrets que s’insinuen en engrescadores línies d’escalada.

Cambrils

  • Via del Castell A nivell d’escalada el Solsonès és conegut bàsicament per Canalda i Busa, parets de primera categoria amb una ètica pròpia. A més a més hi trobem altres petits sectors d’interès local, com ara Vilamala, Font Ferrera, alguna via per la Serra del Verd o la Paret del Castell de Cambrils.

Canalda

  • 1879 La banda de ponent de la Paret de Canalda s’intueix contundent. Una manera força acrobàtica de descobrir-ho és resseguint la 1879, escalada combinada sorprenent i més exigent del que pugui semblar a primer cop d’ull.
  • Via de l'Ignasi Atlètica, sinuosa i obligada, la Via de l’Ignasi, tot i no ser massa llarga, reuneix tots els ingredients de l’escalada Canaldera. Com sempre tota una declaració d’intencions, on l’únic que conta és escalar. Malgrat que la via discorre per la banda menys arrogant el seu aperturista aprofità amb saviesa tot el que ofereix la paret. En definitiva, un itinerari molt recomanable sempre que estiguem disposats a acceptar les regles del joc.
  • Víctimes del 92 A Canalda no hi ha terme mig, o t’enamora o l’odies per sempre més. Amb un estil propi, fruit de la morfologia de la muralla i l’ètica dels seus aperturistes la paret resta al marge de les modes. L’escalada es construeix prenent el compromís com a base. Rutes autèntiques, sempre sinuoses, on la intuïció mana i el darrer punt d’assegurança sempre queda massa lluny… O ho entomes o ho deixes, això és Canalda.
  • Fills del vent Canalda, quasi dos kilòmetres de muralla conglomerada, mirador privilegiat sobre la comarca del Solsonès, paradigma d’escalada sincera, sense concessions. Ens apropem per primera volta a tastar la seva roca i escalada peculiar, amb respecte i humilitat; i ho fem per la ruta més assequible, la preciosa Fills del Vent, on de manera amable se’ns presenten les qualitats de Canalda. L’esperit clàssic predomina, cercant la lògica en tot moment, serpentejant per allà on la paret es deixa. I en acabar la sensació d’haver escalat amb franquesa, tal com raja… Canalda ens ha enamorat, no tardarem a tornar-hi.
  • Amanita L‘Amanita és una via de tall clàssic que ressegueix la lògica que marca el pany de paret per on s’eleva, flirtejant durant tres tirades precioses amb una fissura diagonal fins que aquesta es dilueix, és aleshores quan la via marxa cap a la dreta amb un llarg flaqueig que amaga un pas d’allò més intrigant.
  • Directa Estel Apropar-se a Canalda esdevé un exercici de gust refinat que ens assegura una impressió profunda.